DIA 2: Aiguafreda-St. Quirze Safaja (Els 3 monts a la nostra manera)

Aquest segon dia sortim d'Aiguafreda (bé, esctrictament sortim de l'Abella (=Sant Martí de Centelles, l'estació de tren es diu així).

Comencem pujant a la part alta de l'Abella seguint els senyals de la Matagalls-Montserrat per fer el grau de Can Tresquarts. Però a l'altura dels Terrissos Vermells ens separem de l'itinerari nou de la MM, que va per pista i més al sud. Nosaltres ens enfilem per un caminet molt maco per on acabem arribant a la font del Rouret.

Els Terrissos Vermells, on deixem els senyals de la MM actual

Travessem el Torrent del Tro (Alpina) o de l'Oller (segons l'ICC) per un pontet

Pel torrent hi baixa força aigua. Al cap d'una estona ens desviem del camí cap a la dreta per anar a la font del Rouret.

A l'altra banda de la vall veiem el Montseny, amb el turó del Tagamanent que es distingeix pel castell de dalt

 I de seguida ja som a dalt dels cingles, amb uns tallats i unes vistes impressionants. Ara, durant una bona estona anirem planejant seguint els cingles en direcció sud. La MM de seguida deixa l'altiplà de la cinglera i se'n va en direcció oest.

Pel camí topem amb una preciosa papallona cua d'oreneta

 En general passem pel camí d'arran del cingle, però a vegades anem una mica més endins i podem contemplar algunes masies i conreus.

 Mirant enrere, l'espectacle de la paret de la cinglera és impressionant

En un cert punt el camí s'allunya bastant de la cinglera i passa per un bosquet

 I arribem a l'altura de la Trona, que és aquesta roca que sobresurt, i que és un excel·lent mirador. En una altra ocasió ens hi va portar el nostre amic Palau.

Trobem algun senyal del camí de St. Jaume

I trobem aquest senyal, que de moment no sabem identificar, i que més endavant veiem que correspon a la ruta dels 3 monts. L'IP2 indica que es tracta de la segona etapa (Tagamanent-St.Miquel del Fai-St.Feliu de Codines)

Passem per davant de Can Ragidell

Abandonem definitivament els cingles de Bertí, girem cap a l'oest i passem per la preciosa casa de la Bellavista Vella.

Pel camí trobem una latrina de toixó. Ens desviem per un PR que baixa a la font del Pollancre. Veiem que no hi ha font com a tal, sinó un abeurador pel bestiar i una bassa artificial tancada amb un filat.

Ara el camí és una pista de terra que va baixant lentament seguint les giragonses de les muntanyes del Serrat del Soler. En un cert moment ja veiem el Puig Descalç i una mica abans s'insinua el petit nucli de St. Pere de Bertí.

 Ja veiem cap al sud el nucli de St. Feliu de Codines i urbanitzacions que s'enfilen per la muntanya. Els 3 monts hi acaben la segona etapa. Nosaltres preferim fer nit al petit i enlairat poblet de St. Quirze Safaja.

 Aviat ja comencem a veure uns nous cingles, els de la zona del riu Tenes i St. Miquel del Fai.

Però abans del Tenes trobem el riu Rossinyol.

I la Roca Gironella

 Aquí ens toca agafar la carretera asfaltada, que ens durà a sobre de St. Miquel del Fai.

 Observem les basses que fa el riu Tenes per sota de St. Miquel del Fai i, com que fa calor, anem amb la il·lusió de banyar-nos en unes basses de més amunt.

Sant Miquel del Fai, que trobem tancat.

A x=432370 i y=4618934 abandonem la carretera asfaltada i agafem un bonic sender local (i encara més després de l'asfalt!) que surt enfilant-se amb força, molt cuidat, i que seguirà pel marge dret del Tenes un bon tros més amunt i ens permetrà baixar fins al riu a l'altura del Molí de Baix. Allà planegem banyar-nos als gorgs.

Però ja fa una bona estona que hem sentit un tro de mal averany. El cel es va tapant i ja veiem clar que no hi haurà banyet. Al cap de poc comença a ploure fort i tenim la sort de poder-nos aixoplugar al Molí de Baix. Allà esperem que passi la tempesta i en comptes de continuar cap al molí de les Llobateres, desfem la baixada que havíem fet fins al molí i agafem la directa cap a St. Quirze Safaja passant per una pista que s'enfila fins a unes cases i fins a la C1413B. Des d'aquí hi ha un camí molt bonic que permet arribar al poble pel costat del Tenes, que s'ha de travessar vàries vegades per pedres. Allà ens acullen a la Fonda Safaja una parella amb dos nens -que han tingut l'amabilitat d'obrir per nosaltres en el seu dia de festa- i ens fan un bon sopar (amb uns deliciosos ciurons, que són l'especialitat de la casa). Havent sopat, com que estem cansats de tant trescar ens en anem a dormir a una confortable habitació molt moderna i acollidora.

Hem fet 22 km amb uns 750 metres de desnivell acumulat positiu i uns 550 de negatiu.

Fonda Safaja, molt recomanable: http://www.fondasafaja.com/

Travessa Montseny-Montserrat (o "els 3 monts" a la nostra manera) // DIA 1: Coll Formic-Aiguafreda

Aquests dies, des del dilluns de pasqua fins aquest divendres inclòs, hem estat fent la Matagalls-Montserrat però en etapes i amb l'itinerari modificat. Va ser idea d'una amiga meva, la Montse V. Però de fet, durant la travessa, vam descobrir que això de fer la Matagalls-Montserrat per parts ja estava inventat i que és una ruta nova que es diu "els 3 monts" (Montseny, Montcau i Montserrat). Però tampoc vam seguir ben bé l'itinerari dels 3 monts.
Nosaltres vam fer el següent recorregut (els desnivells són acumulats):
1-Coll Formic-Aiguafreda: 350 amunt i 1.050 avall, 17,5 Km
2-Aiguafreda-St. Quirze Safaja: 750 amunt i 550 avall, 22 Km
3-St.Quirze Safaja-St. Llorenç Savall: 500 amunt i 650 avall, 16,5 Km
4-St. Llorenç Savall-Rellinars: 650 amunt i 800 avall, 24,5 Km
5-Rellinars-Monestir de Montserrat: 750 amunt i 450 avall, 17 Km

Total: 98 Km, 3.000 metres de desnivell positiu i 3.500 negatiu.

A la web dels 3 monts hi diu "el senderista es pot planificar la ruta a la seva manera gràcies a l'àmplia oferta de serveis turístics". Res més allunyat de la veritat. Sobretrot pel tema del dormir. Nosaltres vam estar planificant les etapes en funció dels llocs per on ens agradava més passar, però també molt en funció de a quins pobles hi havia un hostal on poder dormir (i fer un bon sopar, perquè pel camí es menja poc i és menjar fred).
Va ser per això que l'etapa 4 pensàvem que hauria de ser St. Llorenç Savall-St. Vicenç de Castellet (on hi ha hostal), però a l'hostal de St. Llorenç Savall ens van informar de l'existència d'una casa rural a Rellinars que també funciona com a hostal. Ens va anar molt bé perquè aquesta etapa ja era llarga i pujant fins a St. Vicenç de Castellet encara ens quedava més llarga.


La primera etapa va ser Coll Formic-Aiguafreda. Els 3M fan del poble del Montseny a Tagamanent. Nosaltres ja havíem pensat de sortir del poble del Montseny i agafar el Pla de la Calma a l'altura del Cafè pel GR, i creiem que val la pena i que no queda una etapa excessiva, però al final vam sortir de Coll Formic. Però sí que ens feia gràcia anar a dormir a Aiguafreda, perquè l'endemà vam pujar als cingles de Bertí des de més al nord i vam fer tota una part que ells no fan. Potser van a Tagamanent pel tema de l'allotjament. A Aiguafreda l'única possibilitat és el càmping l'Avencó, que lloga rulots de quatre places (2 llits de matrimoni en una mateixa rulot molt petita a 25 euros en total, sense cap àpat, és clar; és un allotjament bàsic, però suficient; les dutxes i els lavabos els tenen nets). Aiguafreda queda molt a prop, és un poble bonic i agradable i hi vam anar a sopar al vespre i l'endemà a esmorzar.

Comencem a caminar per la pista que surt de Coll Formic i que recorre el pla de la Calma. El dia està força fresc i una mica insegur.

De seguida tenim bones vistes de les Augudes-Turó de l'Home

La meteorologia canviant dóna un llum interessant a aquest paisatge peculiar del Pla de la Calma, amb la terra tan vermella i la vegetació arbustiva de diferents verds.

 Del pla de la Calma estant contemplem les diferents muntanyes per on passarem: els cingles de Bertí, en primer terme, més baixets, els de Gallifa, la gran "barrera" de la Mola-Montcau i finalment Montserrat, la muntanya serrada.

El Cafè, amb el teló de fons grandiós de Les Agudes-Turó de l'Home

Poc després de passar pel Cafè, fem una paradeta al monumental faig de Can Figuera, figura solitària en aquest entorn de mates i petits arbrets esparsos.

Seguim avançant per la pista. Tenim la sort de no topar ni amb un sol cotxe. Sembla mentida que aquest espai protegit i tan emblemàtic el travessi una pista oberta a tot tipus de vehicles. La mateixa amplada de la pista ja la fa esquerpa pel senderista.

Comencem a baixar cap a Aiguafreda i trobem la preciosa masia de Ca l'Agustí.

 Ja veiem la petita elevació del Tagamanent, amb el castell-ermita al cim.

 Es posa a ploure una mica i hem d'escurçar una petita parada que fem en un prat. Però tenim temps de menjar alguna cosa.

 El Castell-església de Tagamanent

 Baixem del turó de Tagamanent i continuem pel GR, que abandona la pista i segueix cap a la dreta convertit en camí.

El camí en molts trossos té aquest "empedrat" de roca vermella tan maco.

És l'època de les flors, que llueixen aquests colors tan fantàstics.

A prop del càmping de l'Avencó hi trobem un gran pou de glaç amb aquesta fotografia històrica de quan s'extreia el gel del riu i es colgava al pou per esperar l'estiu i anar-lo a vendre.

Les últimes llums del dia ens acomiaden en aquesta primera etapa de la travessa.

El Puig de la Força (Sau)

Aquest diumenge passat vam pujar al cingle de Tavertet des del pantà de Sau enfilant-nos per la canal o grau del Castell. Un cop dalt, vam anar el direcció oest cap a l'extrem del cingle per fer la volta a la petita mola que del final del cingle que rep el nom de Puig de la Força. I, sí, té molta força per tot el que té d'aeri, de final de la cinglera, de panoràmiques espectaculars...

Aquests cingles tenen una part baixa argilosa i una part alta calcària, que fa que llueixin aquests dos colors tan contrastats.

La ruta que fem està prou ben senyalitzada. Comença una mica passat l'hostal de la Riba, en un lloc on hi ha un indicador de camins metàl·lic. Iniciem la caminada anant pel GR, però al cap de poc de pujar ja trobem la cruïlla entre el GR, que continua cap a la dreta i que serà per on baixarem, i el camí del grau del castell que puja decididament cap amunt. No és un grau sobtat i de tant en tan el camí planeja i dóna descansos a les cames i als pulmons.

En llocs on queda al descobert, admirem el color i les textures d'aquesta primera part argilosa de la paret.

Ja a la part calcària, trobem una desviació del camí del grau cap a l'esquerra que porta a l'inici d'una antiga via ferrada clausurada perquè moltestava els rapinyaires nidificants.

Els cingles de l'altra banda, impressionants!

Un cop a dalt del cingle seguim en direcció oest i passem per un mirador, però la vista es disfruta des de tot arreu.

En un punt de la pista de dalt del cingle surt un caminet cap a l'esquerra que va cap al Puig de la Força. Aquí no hi ha indicacions i cal anar baixant un tros, primer per unes pedres que fan com d'escales, i després ja planejant, per arribar a un collet que separa el cingle principal del puig de la Força. Abans del collet hi ha aquestes parts embaumades.

Un cop passat el collet, pugem una mica, com si volguéssim pujar a dalt del Puig de la Força i de seguida agafem un camí a l'esquerra que planeja i que permet voltar el Puig de la Força en el sentit de les agulles del rellotge. És un camí molt aeri i els que tinguin vertigen patiran, però és segur... si no es rellisca! Aquí està prohibit relliscar o entrebancar-se!

Anem fent el camí i admirant les vistes.

En un cert punt hi ha una cadena, però es podria passar igualment sense.

L'aigua a baix i els diferents colors dels cingles que hi ha més cap a l'oest

Això ja seria el principi del sot de Balà, el pantà-riu continua cap a l'oest, cap endavant

Hi veiem una barca i tot, a l'aigua.

Després d'aquest parèntesi, tornem a dalt del cingle de Tavertet, arribem fins al final  i girem  seguint la pista, per continuar ara en direcció est, cap a Tavertet. El sot que tenim entre nosaltres i les parets del davant és el sot de Balà.

Pel camí observo aquesta curiosa "columna", a l'altra banda.

I una mica més endavant veiem al final del sot de Balà el salt del Molí Bernat. Tot i que no fa pas tant que va ploure, i molt, baixa poquíssima aigua.

Arribem fins a Tavertet i després reculem. Des dels afores del poble, les vistes són esplèndides.

I agafem la desviació a l'esquerra (venint de Tavertet). És el GR 2-2, que en aquest tram és un camí antic anomenat de les Gotes o de les Goteres.

Aquest camí de baixada és molt més obert que el grau per on hem pujat i ens permet admirar la grandiositat d'aquest paisatge tan mineral.

Tenint poc temps, valdria la pena fins i tot fer aquest camí i prou.

Una eufòrbia preciosa que trobo pel camí.

En un cert punt veiem la cinglera del Far més cap a l'est.

El dia s'ha anat tapant i les vaques ens observen estoiques quan som ja molt a prop del cotxe.

Els núvols donen un aire especial a aquest paisatge grandiós.

El Montseny ens acomiada des de lluny.