divendres, 25 de febrer del 2011

Mare de Déu del Mont, principis de desembre del 2010

A principis de desembre, vam pujar al Mont des de Beuda. Pel camí ens vam emportar diverses sorpreses. Primer vam poder veure el Castellot, un castell mig en ruïnes que es troba a dalt del cingle (amb vies d'escalada) a qui dóna el nom, i més amunt vam descobrir el monestir de Sous, una construcció impressionant, mig restaurada, en plena muntanya, que ens va agradar molt.

A dalt de tot, les antenes espatllen un sector del cim, però l'altre, amb magnífiques vistes al Pirineu, i una curiosa estàtua metàl·lica de Jacint Verdaguer, ens va agradar molt.

Mare de Déu del Mont, principis de desembre del 2010
el cingle del Castellot i el Castellot que s'insinua gairebé a dalt de tot a la dreta de la roca

Aquí es veu una mica més, a la dreta de la roca. I a sota de prop.



Es tracta d'un castell format per una torre rodona, una sala, una cisterna i una muralla, situat al cim d'un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l'església de Beuda.
Tot i que s'hi han trobat vestigis d'època romana, les primeres notícies es troben en una butlla del papa Silvestre II, de l'any 1002, on s'esmenta el castell de Beuda per situar la cel·la monàstica de Sant Llorenç del Mont ("cellam Sancti Laurenti quod est supra castrum Bobeta"). Torna a aparèixer esmentat en el testament sagramental del comte Bernat Tallaferro, de l'any 1021.
(Del portal Gironí d'Història i Genealogia)


 

 
El monestir benedictí de Sous o de Sant Llorenç del Mont, que trobem a mig camí, és espectacular


Les primeres notícies que es tenen d'aquest monestir es remunten a l'11 d'abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d'Aguja pel rei franc Carles el Calb. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia la muntanya de Sant Llorenç, amb l'església que hi havia estat fundada (montem sancti Laurenti cum basilica in honore Sancti Laurenti eusdem fundate).
Era una època d'expansió del monaquisme. Sovint els monjos seguien de prop els colons que, baixant de la muntanya al pla, s'apropiaven de noves terres per ocupació (aprissio) i n'emprenien l'artigatge, i moltes vegades els disputaven els drets adquirits.


Els monjos benedictins que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat. La muntanya del Mont, per les seves característiques, els proporcionava totes dues coses. No tan sols és un lloc elevat, que ofereix protecció i fàcil de defensar, sinó que disposa de fonts d'aigua potable, al costat d'una de les quals, la font de l'Esparreguera, fou construïda la nova fundació, que n'obtingué l'aigua necessària per als usos domèstics i agropecuaris. (Viquipèdia)






El Canigó des del Mont. M'agrada l'arbre de l'esquerra, la sensació del massís del Canigó gairebé flotant i aquell nuvolet blanc entre el Canigó i els cingles



Aquesta foto de dalt de tot també m'agrada molt


Es veu molt pròxim el massís del Canigó


Baixant hi ha tot de jocs de llum al cel, amb els núvols...

dilluns, 21 de febrer del 2011

Coma Ermada (Vallter)

Aquest dimecres passat vam fer una excursió suau, per variar. Ens vam enfilar a l'estació d'esquí de Vallter amb el cotxe i des d'allà vam anar a la Portella de Mentet, al Coma Ermada i vam tornar via la Portella de Morens.

Quedava la carretera justeta sense neu
Cap a la banda de la portella de Mentet, el paisatge és d'una blancor impressionant


Anem pujant i ens aturem a posar-nos els grampons perquè la neu està molt glaçada

Davant nostre pugen els bombers del grup de rescat de muntanya que estan fent un curset de salvament
Pasada la portella, anem cap a l'est per la carena. El Pic de la Dona ens queda al darrere i molt pròxim

El Coma Ermada, que no destaca especialment, però en aquest dia radiant és la nostra fita

El pla d'abans de la portella de Morens, per on baixarem

El Canigó, cap al N, no gaire nevat

La continuació de la careana cap a l'E

Un cop al cim, arriba l'hora de les fotos!

La serra de Pastuira i al fons a l'esquerra la Serra Cavallera


El Gra de Fajol, tan alpí, al centre

Anem baixant cap a la portella de Morens

La fantàstica cresta del Gra de Fajol

Uns núvols cotonosos donen una mica d'animació al cel 

Baixant amb el cotxe contemplem la preciosa Coma de l'Orri i ens acomiadem d'aquestes muntanyes tan fantàstiques


dijous, 17 de febrer del 2011

formes de la neu

Una amiga de muntanya m'ha donat permís per publicar aquestes fotos seves tan interessants de formes de la neu




dilluns, 14 de febrer del 2011

Castell de Milany

Aquest dijous passat vam anar al castell de Milany des de Vidrà pel GR 3 i vam tornar per una pista que passa pel mas de Milany i torna a enllaçar amb el GR 3 a l'altura del coll de Cristòfol.
Al cap de poc de sortir de Vidrà passem per la masia del Palou Xic, que no en té res de "xica".
Els camins, permanentment entapissats per les fulles de faig

A les zones obagues encara quedava neu de les nevades recents



A un gran faig, a prop d'un collet, se li havia trencat el tronc i jeia a terra


L'anada va estar molt bé, pistes, corriols amb boixos o que travessen bosquets de faig.  o, ja més amunt, pels prats més d'alta muntanya.


La tornada, si ha plogut fa poc, no és gens recomanable fer-la per la pista, perquè es posa de fang que queda intransitable. Vam fer uns quants passos de ball involuntaris i algun cop vam acabar de cul a terra. En aquest cas, val més tornar pel mateix camí, pel GR3.
Quan ja ets bastant amunt, comences a veure les muntanyes del sud: la serra de Curull, la banda de més cap al Puigsacalm per entendre'ns.  A la foto de sota el Puig de la Bicoca a l'esquerra i Siuret als seus peus.



I cap al nord la zona del Pirineu de la Serra d'Ensija, Cadí, Pedraforca... A la foto de sota, el Pedraforca amb l'Enforcadura nevada




 I tot el sector més oriental del Pirineu: les muntanyes de Núria, Ulldeter, el Canigó... A les fotos de baix el Puigmal i una mica a la seva dreta i més pròxim el Taga, que no està nevat per aquesta cara S. L'última amb zoom.




Hi havia una visibilitat molt bona i com que som a les muntanyes que fan de "frontera" entre Osona i el Ripollès, i tenim allà mateix tota aquella part del Pirineu, la panoràmica és increïble.

Arribant al castell, en ruïnes


Al mateix castell, uns plafons indiquen la situació de les muntanyes que veus.

 La banda d'Ulldeter

La part de les muntanyes de Núria, i la Serra Cavallera més a prop i sense neu (és la cara S)

El massís del Canigó