divendres, 15 d’abril del 2011

El Puig de la Força (Sau)

Aquest diumenge passat vam pujar al cingle de Tavertet des del pantà de Sau enfilant-nos per la canal o grau del Castell. Un cop dalt, vam anar el direcció oest cap a l'extrem del cingle per fer la volta a la petita mola que del final del cingle que rep el nom de Puig de la Força. I, sí, té molta força per tot el que té d'aeri, de final de la cinglera, de panoràmiques espectaculars...

Aquests cingles tenen una part baixa argilosa i una part alta calcària, que fa que llueixin aquests dos colors tan contrastats.

La ruta que fem està prou ben senyalitzada. Comença una mica passat l'hostal de la Riba, en un lloc on hi ha un indicador de camins metàl·lic. Iniciem la caminada anant pel GR, però al cap de poc de pujar ja trobem la cruïlla entre el GR, que continua cap a la dreta i que serà per on baixarem, i el camí del grau del castell que puja decididament cap amunt. No és un grau sobtat i de tant en tan el camí planeja i dóna descansos a les cames i als pulmons.

En llocs on queda al descobert, admirem el color i les textures d'aquesta primera part argilosa de la paret.

Ja a la part calcària, trobem una desviació del camí del grau cap a l'esquerra que porta a l'inici d'una antiga via ferrada clausurada perquè moltestava els rapinyaires nidificants.

Els cingles de l'altra banda, impressionants!

Un cop a dalt del cingle seguim en direcció oest i passem per un mirador, però la vista es disfruta des de tot arreu.

En un punt de la pista de dalt del cingle surt un caminet cap a l'esquerra que va cap al Puig de la Força. Aquí no hi ha indicacions i cal anar baixant un tros, primer per unes pedres que fan com d'escales, i després ja planejant, per arribar a un collet que separa el cingle principal del puig de la Força. Abans del collet hi ha aquestes parts embaumades.

Un cop passat el collet, pugem una mica, com si volguéssim pujar a dalt del Puig de la Força i de seguida agafem un camí a l'esquerra que planeja i que permet voltar el Puig de la Força en el sentit de les agulles del rellotge. És un camí molt aeri i els que tinguin vertigen patiran, però és segur... si no es rellisca! Aquí està prohibit relliscar o entrebancar-se!

Anem fent el camí i admirant les vistes.

En un cert punt hi ha una cadena, però es podria passar igualment sense.

L'aigua a baix i els diferents colors dels cingles que hi ha més cap a l'oest

Això ja seria el principi del sot de Balà, el pantà-riu continua cap a l'oest, cap endavant

Hi veiem una barca i tot, a l'aigua.
Després d'aquest parèntesi, tornem a dalt del cingle de Tavertet, arribem fins al final  i girem  seguint la pista, per continuar ara en direcció est, cap a Tavertet. El sot que tenim entre nosaltres i les parets del davant és el sot de Balà.

Pel camí observo aquesta curiosa "columna", a l'altra banda.

I una mica més endavant veiem al final del sot de Balà el salt del Molí Bernat. Tot i que no fa pas tant que va ploure, i molt, baixa poquíssima aigua.


Arribem fins a Tavertet i després reculem. Des dels afores del poble, les vistes són esplèndides.



I agafem la desviació a l'esquerra (venint de Tavertet). És el GR 2-2, que en aquest tram és un camí antic anomenat de les Gotes o de les Goteres.

Aquest camí de baixada és molt més obert que el grau per on hem pujat i ens permet admirar la grandiositat d'aquest paisatge tan mineral.

Tenint poc temps, valdria la pena fins i tot fer aquest camí i prou.

Una eufòrbia preciosa que trobo pel camí.


En un cert punt veiem la cinglera del Far més cap a l'est.

El dia s'ha anat tapant i les vaques ens observen estoiques quan som ja molt a prop del cotxe.

Els núvols donen un aire especial a aquest paisatge grandiós.

El Montseny ens acomiada des de lluny.


dijous, 7 d’abril del 2011

Ulldeter-Coll de la Marrana-Coll de la Coma de l'Orri

Avui hem fet una sortida amb neu pel sector d'Ulldeter en direcció cap a l'oest, però val a dir que la gran nevada de fa poques setmanes s'està fonent a ritme accelerat per culpa d'unes temperatures molt altes fins i tot aquí a l'alta muntanya. L'amo de l'hostal Pastoret de Vilallonga de Ter, on ens solem aturar a fer el cafè abans de pujar cap a la muntanya, ens ha comentat que el cap de setmana havien arribat als vint graus. "És com tenir una estufa enfocada a la neu". Així i tot, encara hi havia molta neu cap al coll de la Marrana, potser perquè l'orientació dels pendents és est i no pas sud. Els vessants al sud sí que estaven molt pelats de neu.



El pontet que travessava el rierol estava bastant colgat de neu


De seguida hem vist que el piolet que portàvem no ens serviria de res, ni probablement tampoc els grampons. En canvi, unes raquetes ens haurien ajudat. Serà la pròxima compra, està clar.



 Hi ha molts rastres d'isards que pugen ben drets Gra de Fajol amunt, però no en veiem cap en tota la sortida.



La pujada cap al coll de la Marrana no és com a l'estiu. La neu tova ens dificulta l'avanç.


Darrere nostre la portella de Mentet a l'esquerra i el Comabona a la dreta de tot.


El desgel ha fet una petita bassa amb un blau-verd molt maco.

 Hi ha algú que puja davant nostre cap al coll de la Marrana

Quan som una mica més amunt, ja veiem el massís del Canigó que treu el cap i té molta neu.


També puja gent darrere nostre.

La pujada és cansada.



En algun moment, les enfonsades són notables!



Al coll de la Marrana el panorama és impressionant.

 Avancem un tros cap a Tirapits i a la nostra esquerra ja veiem la vall del Freser i al fons el Torreneules

Del coll de la Marrana cap al sud, els cims de la Coma de l'Orri


A la dreta ens queda el Bastiments i davant nostre la zona del Freser.


Darrere nostre el Gra de Fajol




Contemplo el Torreneules (a la dreta de la foto) i el Balandrau a l'altra banda del riu (a l'esquerra de la foto).




Per la zona central tindríem el coll de Tirapits i a la dreta el Freser i l'Infern


El Freser i L'infern.

Zoom de la foto anterior: l'Infern és el de més enrere, més nevat, i el Freser està més en primer terme, a la dreta. Recordem l'excursió inoblidable de l'estiu en què vam fer el pic de l'Infern des del coll de Tirapits, crestejant.


Tornem al coll de la Marrana, des d'on contemplem el Bastiments, i ara girem cap al sud per anar fins al coll de la Coma de l'Orri


 Des del coll de la Coma de l'Orri contemplem el Puig de les Borregues i els altres cims de la carena

Els Grans de Fajol estan molt guapos des del coll.


Al coll trobem una noia d'Olot que arriba pujant de la coma de l'Orri. Ens diu que no hi ha gens de neu fins molt amunt i que en canvi la setmana anterior allò ho havia fet esquiant. Vol anar al coll de la Marrana i baixar cap a l'aparcament de la Coma de l'Orri. És una bona excursió, que tenim pendent, amb un desnivell considerable.


I anem tornant.

A la baixada ens enfonsem més, però com que és baixada. Anem per la directa, clavant talons.

El Gra de Fajol ens acomiada.