Feia molta calor, gairebé d'estiu, i sort en vam tenir del vent fred que bufava fort, perquè tot el recorregut està molt exposat.
Feia un dia molt clar, amb molt de vent, i ja només sortir veiem la mola impressionant del cingle del Far.
Des de baix de tot, ja es veu el restaurant de dalt.
També es veia el sector més oriental del Pirineu, molt nevat de moment, però amb aquestes temperatures tan altes la neu ja s'ha d'estar fonent.
El Grau de Santa Anna és un d'aquests típic accessos a dalt dels cingles aprofitant una bretxa en l'espadat. La verticalitat de les parets és impressionant.
En aquesta època ja tenim el regal de les flors, que ens apareixen cada primavera però no per això deixen de ser una agradable sorpresa, després dels tons més monocromàtics de l'hivern
Un cop dalt del cingle ens toca fer una mica de carretera asfaltada per arribar al mirador, però val la pena.
Des del mirador veiem St. Martí Sacalm, tan verd i bucòlic...
Pel camí trobem un curiós gat de pedra pintat
El camí dels cingles és un caminet preciós que va pel caire del cingle i permet disfrutar d'uns panorames magnífics.
Més flors pel camí
I molts numulits, típics de tota aquesta zona
També tenim ocasió de contemplar el pantà de Susqueda, que deu estar molt ple amb tot el que ha plogut.
Els numulits també els trobem incrustats a la roca
Ja som a prop del pla de l'Om
El camí també passa pel costat de la roca
El Pla de l'Om
Trobem alguns boixos grossos com arbres
Passat el pla hi ha la riera de l'Om
I enfilem una pista ampleta. La grandiositat del paisatge en compensa l'amplada excessiva
Com des de gairebé tot arreu, veiem el Montseny al fons
Ara tenim el cingle del Far davant per davant. Veiem també la masia de la Triola, des d'on vam pujar en un altra sortida al pla de l'Om per un grau.
I davant nostre les parets de més cingles
La típica i espectacular Agullola
El camí, després de passar dos trencants, i agafar sempre el camí de l'esquerra, passa a ser un agradable caminet, en lloc de la pista.
Trobem la riera del Garvet. Costa moltíssim veure'n el salt, la vegetació el tapa
I ja arribem al pla d'abans del salt de Sallent. El camí que veiem és el del grau de la Donada
I ja som al mirador del salt. El salt està molt maco, amb molta aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada