diumenge, 15 de maig de 2011

DIA 4: St. Llorenç Savall-Rellinars (Els 3 monts a la nostra manera)


Aquest quart dia és un dia intens en el sentit que hem de travessar la "barrera" de la Mola-Montcau, enfilant-nos molt a prop del cim del Montcau,  fer un bon tros per la serra de l'Obac, passant per una colla de colls, i arribar a un poble amb hostal per poder fer nit. L'etapa ens havia quedat una mica sobredimensionada perquè des de casa només havíem trobat hostal a St. Vicenç de Castellet i això suposava fer una mica més de 30 Km amb uns desnivells considerables. La sort va ser que a l'hostal cal Pla on vam fer nit, a St. Llorenç Savall, ens van parlar d'un "hostal" que una noia havia obert feia poc a Rellinars. Vam tenir la sort de poder-hi anar. Això suposava passar dels 30 Km als 24,5 en un dia en què, per postres, hi havia molt mal pronòstic meteorològic a la tarda. El mal pronòstic es va confirmar de sobres i fins i tot va merèixer una nota informativa especial del meteocat.cat titulada "tempesta fora de temporada".

El pare de la mestressa de l'hostal ens ensenya la seva "via ràpida" cap a Montserrat mentre esmorzem, abans de posar-nos a caminar.

Sortim de Sant Llorenç Savall seguint els senyals de la Matagalls-Montserrat, però aviat
els hem de deixar perquè van cap al sud, a passar per uns colls del sud de la Mola i nosaltres en canvi passarem pel costat del Montcau, pel coll d'Eres.
També trobem indicadors dels 3 monts. Ells fan el nostre mateix recorregut fins al coll d'Eres, però allà segueixen cap a la Mola, després tornen cap al coll d'Eres, reprenen una bona part del GR-5 que nosaltres seguirem fins a Rellinars, però acaben baixant cap a Mura. I ja els hi queda una etapa llarga (24 km). L'endemà van fins a Rellinars (amb 24 Km més). Nosaltres ho escurcem un dia anant directes cap a Rellinars, sense fer l'interessant volta Montcau-Mola, que jo personalment ja he fet, i que en tot cas es pot venir a fer un altre dia.

Sortim del poble, passem per la creu de Ricó o del Racó (?) i de seguida som a la Vall d'Horta, una zona plana, bonica. Tenim al davant tota la preciosa paret de Sant Llorenç del Munt.

En aquesta etapa anirem seguint el GR-5, que ens portarà a Rellinars. La nostra primera idea era al coll de Correu abandonar el GR-5 i agafar el camí de la carena del camí ral cap a St- Vicenç de Castellet, però la mestressa de Can Seuba, de Rellinars, ens envia un missatge al mòbil confirmant-nos que podem anar a casa seva, i per tant quan arribem al coll de Correu continuarem pel GR fins a Rellinars.

Anem pujant per la vall i ja veiem al davant el Marquet de les Roques, una curiosa casa modernista, i l'esplèndid rocam de la banda del Montcau.

Les formes de les roques i les agulles són ben curioses. Reben noms, segons la interpretació popular d'aquestes formes, com a Montserrat.

El camí és molt bonic.

Aviat trobem el torrent de la Vall d'Horta, que desguassa al riu Ripoll. I de seguida trobem els primers contraforts i un caminet amb molta pedra i molt costerut que ens portarà al collet del Llor.

A mig camí trobem la font del Llor, molt maca.

El "llor" (llorer) no és enlloc, però. Suposem que hi devia ser en un alguna època històrica.

Pel camí anem trobant aquests preciosos gladiols vermells


I amunt que fa pujada fins al collet del Llor (778m)

Des del collet anem seguint la cornisa, cap al sud, per un caminet molt aeri amb molt bones vistes i molt pla, cosa que s'agraeix després de la forta pujada contínua que hem fet.

En aquesta època, les flors ens ofereixen un espectacle constant.

Darrere nostre ens queden els Emprius.

I tenim una panoràmica extraordinària de la vall que hem deixat tan i tan avall.

Les formes de les roques són fantàstiques

Una papallona posa una nota més de color en aquest paisatge barreja de pedra vermellosa i verd vegetal



Acabem de remuntar fins al coll d'Eres amb un nou tram costerut però no tan intens. Allà hi ha tota una cruïlla de camins i nosaltres agafem el que va cap al coll d'Estenalles, cap a l'oest.

I de seguida veiem el Montcau, que tenim a tocar, amb aquestes formes tan arrodonides i aquest curiós conglomerat de la roca vermellosa amb tot d'incrustacions de pedretes




Aviat haurem deixat el Montcau enrere i serem al coll d'Estenalles, un breu parèntesi amb carretera, centre d'interpretació, lavabos... però de seguida tornem a la muntanya més solitària i amiga.


Passem molt a prop de l'ermita de Sant Jaume

I iniciem tot un tram de l'itinerari d'avui per diversos camins a vegades més de bosc, a vegades més per la roca i al descobert, i movent-nos a prop dels 900 metres d'altura durant un bon tram, per anar baixant després cap als 650 del coll de Correu.

Anem fent tota una corrua de colls, amb molt poc desnivell. El coll de la Geganta, el coll de Boix, el coll de Tres Creus, el Collet Gran i finalment el Coll de Correu.





Pel camí anem admirant els fantàstics relleus de la Serra de l'Obac, que és per on estem passant.




Hi ha galzerans amb unes fulles molt grosses

I tenim un moment molt maco quan després d'un tros boscós, a l'altura de Castellsapera, arribem en aquesta part descoberta i se'ns ofereix l'espectacle de les muntanyes de Montserrat que ja es perfilen a l'horitzó... i tan a prop!



Aquesta banda de la Serra de l'Obac és una meravella, una zona interessantíssima per explorar algun dia amb més calma. Té un aire molt feréstec i desèrtic. L'etapa d'avui la fem una mica escopetejats perquè no sabem si ens tocarà fer la versió llarga fins a St. Vicenç de Castellet. Per sort, cap al migdia, ens confirmen que no.




Hem passat el coll de Correu i iniciem el descens cap a Rellinars, que està a uns 6 quilòmetres.

Fem una paradeta per admirar aquest paisatge extraordinari.

El Castell de Bocs, la Roca del Duc i Montserrat al fons



I arribem a una masia preciosa, la Boada, des d'on es contemplen les dues roques. Aquí fem una bona parada, perquè som ja a tocar de Rellinars.

Veiem que han fet una restauració parcial de la masia, i aquesta és la part arreglada.

El camí, molt agradable, continua cap a Rellinars.

Ens anem acostant al poble.

I ja veiem les cases de Rellinars. Els poble té un aire molt de muntanya, hi ha molta verdor...



I arribem a Can Seuba, preciosa casa antiga, amb una part baixa medieval, i propietat d'una arquitecta que n'ha fet una restauració fantàstica, amb molt de gust i conservant tota la part més antiga. Ens ensenya tota la casa, justificadament orgullosa de la seva obra. Fins i tot hi ha l'antic cup on es trepijava el raïm per fer-ne vi. La nostra amiga ha tingut l'amabilitat de venir de Barcelona expressament per obrir-nos la casa i ens fa un sopar boníssim. És molt maco que gent com ella -que es podria haver guardat la casa per ella sola- tinguin la generositat de compartir-la per un temps amb el viatger que passa.


I des de la terrassa de la casa veiem acostar-se la tempesta. Ens hem salvat d'una de bona!
Avui hem fet 24,5 Km amb un desnivell positiu de 650 m. i negatiu d'uns 800.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada