dimarts, 22 de març del 2011
micropaisatges
Quan ens acostem a observar les fulles, les textures de les roques, dels líquens, descobrim un món màgic, invisible si hi passem massa de pressa.
dijous, 17 de març del 2011
la muntanya de les formigues
Nom oficial: Sant Miquel de Solterra. Amb els seus 1.200 m és el cim culminant de les Guilleries
A finals de novembre hi vam pujar des d'Osor. Vam anar a agafar una pista abandonada des d'una mica més endavant de la font del Borrell enfilant-nos cap a la dreta. La tornada la fem pel GR, que és una pista.
Pujant, després de deixar l'antiga pista abandonada que ja es va omplint de vegetació, anem per un agradable corriol entre grans fajos, ara ja gairebé despullats de les fulles.
A finals de novembre hi vam pujar des d'Osor. Vam anar a agafar una pista abandonada des d'una mica més endavant de la font del Borrell enfilant-nos cap a la dreta. La tornada la fem pel GR, que és una pista.
Pujant, després de deixar l'antiga pista abandonada que ja es va omplint de vegetació, anem per un agradable corriol entre grans fajos, ara ja gairebé despullats de les fulles.
El cim és molt aeri i té vistes en totes direccions
dimarts, 15 de març del 2011
primavera
dilluns, 14 de març del 2011
riera
Aquests dies, una innocent i sovint mig seca riera del Maresme baixava com un ràpid torrent del Pirineu.
La dolcesa de la riera de la preciosa cançó d'en Xesco Boix no s'adeia gens amb el tarannà momentani d'aquestes aigües -per un dia- impetuoses.
Riera dolça i lenta
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa
del vespre fins al matí.
La dolcesa de la riera de la preciosa cançó d'en Xesco Boix no s'adeia gens amb el tarannà momentani d'aquestes aigües -per un dia- impetuoses.
Riera dolça i lenta
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa
del vespre fins al matí.
divendres, 11 de març del 2011
l'alzina
Quin arbre tan fantàstic. Quin verd tan extraordinari, tan indefinible, el de les seves fulles. Quines formes, les branques, quina textura el tronc....
dijous, 10 de març del 2011
La serra de Llancers
Avui dijous hem fet una volta per la serra de Llancers, des del Coll de Bracons fins a l'ermita-refugi de Sant Miquel de Castelló.
Tota l'estona tenim al davant el massís del Puigsacalm.
Nosaltres comencem pujant al cim del Pla de la Grevolosa, amb bones vistes, carenem una mica i acabem baixant al camí, molt agradable, que va entre grans fajos durant una bona part de l'itinerari.
A la primavera apareixerà una verdor que ara no trobem
Finalment arribem a sant Miquel de Castelló
Tota l'estona tenim al davant el massís del Puigsacalm.
Nosaltres comencem pujant al cim del Pla de la Grevolosa, amb bones vistes, carenem una mica i acabem baixant al camí, molt agradable, que va entre grans fajos durant una bona part de l'itinerari.
A la primavera apareixerà una verdor que ara no trobem
Més endavant sortim de la zona de fajos i passem un tram molt bonic amb unes plantes que ara comencen a treure el cap i que més endavant acabaran fent un tapís florit continu deixant el pas just pel camí. No sé com es diuen. Miquel, m'ajudes?
Amb aquest predomini tan abassegador dels marrons i grisos d'ara (tant als arbres com a les fulles mortes que entapissen el terra) es fa difícil d'imaginar que més endavant hi pot haver tanta verdor.
Finalment arribem a sant Miquel de Castelló
La vista de la vall d'en Bas, des d'aquest esplèndid mirador, és molt maca
Pel camí trobem les vistoses violes de pastor o herba fetgera (Anemone hepatica)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)