Tota l'estona tenim al davant el massís del Puigsacalm.
Nosaltres comencem pujant al cim del Pla de la Grevolosa, amb bones vistes, carenem una mica i acabem baixant al camí, molt agradable, que va entre grans fajos durant una bona part de l'itinerari.
A la primavera apareixerà una verdor que ara no trobem
Més endavant sortim de la zona de fajos i passem un tram molt bonic amb unes plantes que ara comencen a treure el cap i que més endavant acabaran fent un tapís florit continu deixant el pas just pel camí. No sé com es diuen. Miquel, m'ajudes?
Amb aquest predomini tan abassegador dels marrons i grisos d'ara (tant als arbres com a les fulles mortes que entapissen el terra) es fa difícil d'imaginar que més endavant hi pot haver tanta verdor.
Finalment arribem a sant Miquel de Castelló
La vista de la vall d'en Bas, des d'aquest esplèndid mirador, és molt maca
Pel camí trobem les vistoses violes de pastor o herba fetgera (Anemone hepatica)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada