Ulldeter-Coll de la Marrana-Coll de la Coma de l'Orri

Avui hem fet una sortida amb neu pel sector d'Ulldeter en direcció cap a l'oest, però val a dir que la gran nevada de fa poques setmanes s'està fonent a ritme accelerat per culpa d'unes temperatures molt altes fins i tot aquí a l'alta muntanya. L'amo de l'hostal Pastoret de Vilallonga de Ter, on ens solem aturar a fer el cafè abans de pujar cap a la muntanya, ens ha comentat que el cap de setmana havien arribat als vint graus. "És com tenir una estufa enfocada a la neu". Així i tot, encara hi havia molta neu cap al coll de la Marrana, potser perquè l'orientació dels pendents és est i no pas sud. Els vessants al sud sí que estaven molt pelats de neu.

El pontet que travessava el rierol estava bastant colgat de neu

De seguida hem vist que el piolet que portàvem no ens serviria de res, ni probablement tampoc els grampons. En canvi, unes raquetes ens haurien ajudat. Serà la pròxima compra, està clar.

 Hi ha molts rastres d'isards que pugen ben drets Gra de Fajol amunt, però no en veiem cap en tota la sortida.

La pujada cap al coll de la Marrana no és com a l'estiu. La neu tova ens dificulta l'avanç.

Darrere nostre la portella de Mentet a l'esquerra i el Comabona a la dreta de tot.

El desgel ha fet una petita bassa amb un blau-verd molt maco.

 Hi ha algú que puja davant nostre cap al coll de la Marrana

Quan som una mica més amunt, ja veiem el massís del Canigó que treu el cap i té molta neu.

També puja gent darrere nostre.

La pujada és cansada.

En algun moment, les enfonsades són notables!

Al coll de la Marrana el panorama és impressionant.

 Avancem un tros cap a Tirapits i a la nostra esquerra ja veiem la vall del Freser i al fons el Torreneules

Del coll de la Marrana cap al sud, els cims de la Coma de l'Orri

A la dreta ens queda el Bastiments i davant nostre la zona del Freser.

Darrere nostre el Gra de Fajol

Contemplo el Torreneules (a la dreta de la foto) i el Balandrau a l'altra banda del riu (a l'esquerra de la foto).

Per la zona central tindríem el coll de Tirapits i a la dreta el Freser i l'Infern

El Freser i L'infern.

Zoom de la foto anterior: l'Infern és el de més enrere, més nevat, i el Freser està més en primer terme, a la dreta. Recordem l'excursió inoblidable de l'estiu en què vam fer el pic de l'Infern des del coll de Tirapits, crestejant.

Tornem al coll de la Marrana, des d'on contemplem el Bastiments, i ara girem cap al sud per anar fins al coll de la Coma de l'Orri

 Des del coll de la Coma de l'Orri contemplem el Puig de les Borregues i els altres cims de la carena

Els Grans de Fajol estan molt guapos des del coll.

Al coll trobem una noia d'Olot que arriba pujant de la coma de l'Orri. Ens diu que no hi ha gens de neu fins molt amunt i que en canvi la setmana anterior allò ho havia fet esquiant. Vol anar al coll de la Marrana i baixar cap a l'aparcament de la Coma de l'Orri. És una bona excursió, que tenim pendent, amb un desnivell considerable.

I anem tornant.

A la baixada ens enfonsem més, però com que és baixada. Anem per la directa, clavant talons.

El Gra de Fajol ens acomiada.

St. Martí Sacalm-Salt de Sallent

Aquest dissabte vam fer aquesta sortida. És llargueta (25,4 Km), però absolutament recomanable. Vam deixar el cotxe a Sant Martí Sacalm.
Feia molta calor, gairebé d'estiu, i sort en vam tenir del vent fred que bufava fort, perquè tot el recorregut està molt exposat.

Feia un dia molt clar, amb molt de vent, i ja només sortir veiem la mola impressionant del cingle del Far.

Des de baix de tot, ja es veu el restaurant de dalt.

També es veia el sector més oriental del Pirineu, molt nevat de moment, però amb aquestes temperatures tan altes la neu ja s'ha d'estar fonent.

Anem cap al cingle per una pista que es va enfilant que passa a ser un camí. Ens dirigim cap al grau de Sta. Anna, que ja vam fer pujant al Far des de les Planes d'Hostoles. Ara la pujada al Far té molt menys desnivell, perquè St. Martí Sacalm està força més amunt que les Planes, però ja va bé perquè hi ha una bona tirada per poder  arribar al Salt de Sallent.

El Grau de Santa Anna és un d'aquests típic accessos a dalt dels cingles aprofitant una bretxa en l'espadat. La verticalitat de les parets és impressionant.

En aquesta època ja tenim el regal de les flors, que ens apareixen cada primavera però no per això deixen de ser una agradable sorpresa, després dels tons més monocromàtics de l'hivern

Un cop dalt del cingle ens toca fer una mica de carretera asfaltada per arribar al mirador, però val la pena.

Des del mirador veiem St. Martí Sacalm, tan verd i bucòlic...

Una mica més avall del parc infantil busquem els punts blancs en arbres o pedres que ens indiquen el camí dels cingles, que ens portarà al Pla de l'Om anant pel caire del cingle, pel costat oposat a la banda del grau per on hem pujat.

Pel camí trobem un curiós gat de pedra pintat

 El camí dels cingles és un caminet preciós que va pel caire del cingle i permet disfrutar d'uns panorames magnífics.

Més flors pel camí

I molts numulits, típics de tota aquesta zona

També tenim ocasió de contemplar el pantà de Susqueda, que deu estar molt ple amb tot el que ha plogut.

Els numulits també els trobem incrustats a la roca

Ja som a prop del pla de l'Om

El camí també passa pel costat de la roca

 El Pla de l'Om

Trobem alguns boixos grossos com arbres

Passat el pla hi ha la riera de l'Om

I enfilem una pista ampleta. La grandiositat del paisatge en compensa l'amplada excessiva

Com des de gairebé tot arreu, veiem el Montseny al fons

Ara tenim el cingle del Far davant per davant. Veiem també la masia de la Triola, des d'on vam pujar en un altra sortida al pla de l'Om per un grau.

I davant nostre les parets de més cingles

La típica i espectacular Agullola

El camí, després de passar dos trencants, i agafar sempre el camí de l'esquerra, passa a ser un agradable caminet, en lloc de la pista.

Trobem la riera del Garvet. Costa moltíssim veure'n el salt, la vegetació el tapa

I ja arribem al pla d'abans del salt de Sallent. El camí que veiem és el del grau de la Donada

I ja som al mirador del salt. El salt està molt maco, amb molta aigua