divendres, 25 de febrer de 2011

Mare de Déu del Mont, principis de desembre del 2010

A principis de desembre, vam pujar al Mont des de Beuda. Pel camí ens vam emportar diverses sorpreses. Primer vam poder veure el Castellot, un castell mig en ruïnes que es troba a dalt del cingle (amb vies d'escalada) a qui dóna el nom, i més amunt vam descobrir el monestir de Sous, una construcció impressionant, mig restaurada, en plena muntanya, que ens va agradar molt.

A dalt de tot, les antenes espatllen un sector del cim, però l'altre, amb magnífiques vistes al Pirineu, i una curiosa estàtua metàl·lica de Jacint Verdaguer, ens va agradar molt.

Mare de Déu del Mont, principis de desembre del 2010
el cingle del Castellot i el Castellot que s'insinua gairebé a dalt de tot a la dreta de la roca

Aquí es veu una mica més, a la dreta de la roca. I a sota de prop.



Es tracta d'un castell format per una torre rodona, una sala, una cisterna i una muralla, situat al cim d'un turó de vessants espadats, als contraforts de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, damunt el pla on hi ha l'església de Beuda.
Tot i que s'hi han trobat vestigis d'època romana, les primeres notícies es troben en una butlla del papa Silvestre II, de l'any 1002, on s'esmenta el castell de Beuda per situar la cel·la monàstica de Sant Llorenç del Mont ("cellam Sancti Laurenti quod est supra castrum Bobeta"). Torna a aparèixer esmentat en el testament sagramental del comte Bernat Tallaferro, de l'any 1021.
(Del portal Gironí d'Història i Genealogia)


 

 
El monestir benedictí de Sous o de Sant Llorenç del Mont, que trobem a mig camí, és espectacular


Les primeres notícies que es tenen d'aquest monestir es remunten a l'11 d'abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d'Aguja pel rei franc Carles el Calb. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia la muntanya de Sant Llorenç, amb l'església que hi havia estat fundada (montem sancti Laurenti cum basilica in honore Sancti Laurenti eusdem fundate).
Era una època d'expansió del monaquisme. Sovint els monjos seguien de prop els colons que, baixant de la muntanya al pla, s'apropiaven de noves terres per ocupació (aprissio) i n'emprenien l'artigatge, i moltes vegades els disputaven els drets adquirits.


Els monjos benedictins que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat. La muntanya del Mont, per les seves característiques, els proporcionava totes dues coses. No tan sols és un lloc elevat, que ofereix protecció i fàcil de defensar, sinó que disposa de fonts d'aigua potable, al costat d'una de les quals, la font de l'Esparreguera, fou construïda la nova fundació, que n'obtingué l'aigua necessària per als usos domèstics i agropecuaris. (Viquipèdia)






El Canigó des del Mont. M'agrada l'arbre de l'esquerra, la sensació del massís del Canigó gairebé flotant i aquell nuvolet blanc entre el Canigó i els cingles



Aquesta foto de dalt de tot també m'agrada molt


Es veu molt pròxim el massís del Canigó


Baixant hi ha tot de jocs de llum al cel, amb els núvols...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada