Els camins, permanentment entapissats per les fulles de faig
A les zones obagues encara quedava neu de les nevades recents
A un gran faig, a prop d'un collet, se li havia trencat el tronc i jeia a terra
L'anada va estar molt bé, pistes, corriols amb boixos o que travessen bosquets de faig. o, ja més amunt, pels prats més d'alta muntanya.
Quan ja ets bastant amunt, comences a veure les muntanyes del sud: la serra de Curull, la banda de més cap al Puigsacalm per entendre'ns. A la foto de sota el Puig de la Bicoca a l'esquerra i Siuret als seus peus.
I cap al nord la zona del Pirineu de la Serra d'Ensija, Cadí, Pedraforca... A la foto de sota, el Pedraforca amb l'Enforcadura nevada
I tot el sector més oriental del Pirineu: les muntanyes de Núria, Ulldeter, el Canigó... A les fotos de baix el Puigmal i una mica a la seva dreta i més pròxim el Taga, que no està nevat per aquesta cara S. L'última amb zoom.
Hi havia una visibilitat molt bona i com que som a les muntanyes que fan de "frontera" entre Osona i el Ripollès, i tenim allà mateix tota aquella part del Pirineu, la panoràmica és increïble.
Arribant al castell, en ruïnes
Al mateix castell, uns plafons indiquen la situació de les muntanyes que veus.
La banda d'Ulldeter
La part de les muntanyes de Núria, i la Serra Cavallera més a prop i sense neu (és la cara S)
El massís del Canigó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada