dilluns, 14 de febrer del 2011

Castell de Milany

Aquest dijous passat vam anar al castell de Milany des de Vidrà pel GR 3 i vam tornar per una pista que passa pel mas de Milany i torna a enllaçar amb el GR 3 a l'altura del coll de Cristòfol.
Al cap de poc de sortir de Vidrà passem per la masia del Palou Xic, que no en té res de "xica".
Els camins, permanentment entapissats per les fulles de faig

A les zones obagues encara quedava neu de les nevades recents



A un gran faig, a prop d'un collet, se li havia trencat el tronc i jeia a terra


L'anada va estar molt bé, pistes, corriols amb boixos o que travessen bosquets de faig.  o, ja més amunt, pels prats més d'alta muntanya.


La tornada, si ha plogut fa poc, no és gens recomanable fer-la per la pista, perquè es posa de fang que queda intransitable. Vam fer uns quants passos de ball involuntaris i algun cop vam acabar de cul a terra. En aquest cas, val més tornar pel mateix camí, pel GR3.
Quan ja ets bastant amunt, comences a veure les muntanyes del sud: la serra de Curull, la banda de més cap al Puigsacalm per entendre'ns.  A la foto de sota el Puig de la Bicoca a l'esquerra i Siuret als seus peus.



I cap al nord la zona del Pirineu de la Serra d'Ensija, Cadí, Pedraforca... A la foto de sota, el Pedraforca amb l'Enforcadura nevada




 I tot el sector més oriental del Pirineu: les muntanyes de Núria, Ulldeter, el Canigó... A les fotos de baix el Puigmal i una mica a la seva dreta i més pròxim el Taga, que no està nevat per aquesta cara S. L'última amb zoom.




Hi havia una visibilitat molt bona i com que som a les muntanyes que fan de "frontera" entre Osona i el Ripollès, i tenim allà mateix tota aquella part del Pirineu, la panoràmica és increïble.

Arribant al castell, en ruïnes


Al mateix castell, uns plafons indiquen la situació de les muntanyes que veus.

 La banda d'Ulldeter

La part de les muntanyes de Núria, i la Serra Cavallera més a prop i sense neu (és la cara S)

El massís del Canigó





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada