dilluns, 7 de febrer de 2011

El sector est de Montserrat

El 26 de gener, pocs dies abans que hi nevés, vam fer una volta molt completa pel sector Est de Montserrat. Des de Sta Cecília, per la canal de la Font de la Llum, cap a St. Jeroni i després passant per davant de totes aquelles pedres de formes tan curioses, totes amb el seu nom, vam acabar fent la volta per darrere de la Mòmia i fins al Pla de la Trinitat i tornant pel GR.
És un Montserrat totalment diferent del Montserrat urbanitzat, de botigues i restaurants, de la muntanya domesticada de prop del monestir. I encara més en un dia entre setmana. Abans de Sta. Cecília, al peatge d'abans d'arribar a Monistrol, estem a 6 sota zero. El senyor que cobra ens informa que aquell és un dels punts més freds de Catalunya. Després, el dia no resulta pas especialment fred.


Pugem per la Canal de la Font de la Llum. Hem descartat passar per la canal de St. Jeroni, perquè és molt més complicada

Passat el portell del migdia, hi ha un bosquet molt maco. De seguida estem envoltats de pedres espectaculars.



Els Ecos i al fons els Plecs del Llibre

El camí segueix l'orografia complicada de les pedres. És molt maco i una mica trencacames. Anem cap al S fins al Camell, que voltem per anar cap a St. Jeroni. 

Els Ecos a l'esquerra i la Talaia a la dreta. Nosaltres hem passat per entremig

El grup de roques que hi ha mirant cap a St. Jeroni des del sud


El Camell i a l'esquerra el Moro



El grup de pedres que veurem de prop a la tarda: els Flautats, l'Elefant, la Prenyada...





St. Jeroni, el punt culminant

Baixant de St. Jeroni
mirant cap al N
mirant cap a l'W


El Cavall (Cavall és la versió censurada del seu nom original: Carall) Bernat

Hi ha un escalador a sobre del carall




I continuem avançant cap al sud.




La Mòmia

Molt a prop de la trinitat, sorprenem unes cabres salvatges, que no s'espanten gaire de la nostra presència.






Les pedres es retallen contra el sol ponent





Des de la banda N, el Cavall Bernat té una paret altíssima. Quan hi hem passat per la banda S, al matí, hi havia uns escaladors enfilant-s'hi. Al final n'hem vist un a dalt de tot del Carall.


la paret de St. Jeroni: impressionant

Sta Cecília



Adéu, Montserrat!

1 comentari:

  1. Encara que sembli mentida, mai he estat a Montserrat, però veient aquests paisatges fan moltes, moltes ganes d'anar-hi.

    Salut!

    ResponElimina