És un Montserrat totalment diferent del Montserrat urbanitzat, de botigues i restaurants, de la muntanya domesticada de prop del monestir. I encara més en un dia entre setmana. Abans de Sta. Cecília, al peatge d'abans d'arribar a Monistrol, estem a 6 sota zero. El senyor que cobra ens informa que aquell és un dels punts més freds de Catalunya. Després, el dia no resulta pas especialment fred.
Pugem per la Canal de la Font de la Llum. Hem descartat passar per la canal de St. Jeroni, perquè és molt més complicada
Passat el portell del migdia, hi ha un bosquet molt maco. De seguida estem envoltats de pedres espectaculars.
Els Ecos i al fons els Plecs del Llibre
El camí segueix l'orografia complicada de les pedres. És molt maco i una mica trencacames. Anem cap al S fins al Camell, que voltem per anar cap a St. Jeroni.
Els Ecos a l'esquerra i la Talaia a la dreta. Nosaltres hem passat per entremig
El grup de roques que hi ha mirant cap a St. Jeroni des del sud
El Camell i a l'esquerra el Moro
El grup de pedres que veurem de prop a la tarda: els Flautats, l'Elefant, la Prenyada...
St. Jeroni, el punt culminant
Baixant de St. Jeroni
mirant cap al N
mirant cap a l'W
El Cavall (Cavall és la versió censurada del seu nom original: Carall) Bernat
Hi ha un escalador a sobre del carall
I continuem avançant cap al sud.
La Mòmia
Molt a prop de la trinitat, sorprenem unes cabres salvatges, que no s'espanten gaire de la nostra presència.
Les pedres es retallen contra el sol ponent
Des de la banda N, el Cavall Bernat té una paret altíssima. Quan hi hem passat per la banda S, al matí, hi havia uns escaladors enfilant-s'hi. Al final n'hem vist un a dalt de tot del Carall.
la paret de St. Jeroni: impressionant
Sta Cecília
Adéu, Montserrat!
Encara que sembli mentida, mai he estat a Montserrat, però veient aquests paisatges fan moltes, moltes ganes d'anar-hi.
ResponEliminaSalut!